UN HIVERN QUE NO ARRIVA....

El que entenem per hivern, no arriva. El canvi climàtic segueix el seu curs i tenim unes tempertaures màximes de mitjana de 15 graus i les pluges brillen per la seva absencia.

Hem passat la tardor fent melmelades, coca dolça i salada, madalenes i rosquilles però hem pogut recollir col-i-flors i bròquils, puerros i fonolls que no ens ha calgut regar ja que, encara que no ha plogut, la humitat, la boira i la rosada mantenen el sòl humid. Una maravella!

Com bons recicladors, ens estem autoconstruïnt un parell de galliners amb palets: en un, cap al febrer o març possarem les gallines ponedores i a l'altre, pollastres. A veure qué tal s'ens donen aquestes tasques que, en tot cas, seran divertides i profitoses.

També hi ha temps per fer petites feines com ara recuperar una llengua de terra on pensem possar panís, melons, síndries, carbasses i carbassons. La feina ha estat feixuga ja que hi havíen moltes pedres que amb molta paciència hem hagut de treure i portar-les per fer un limit. La veritat és que ha valgut la pena l'esforç. Ha sortit un bon trosset aprofitable que ja hem abonat per preparar-lo.

També ha hagut temps per fer l'experiment de reproduïr arbres per esqueixos. No sabem si ens ensurtirem però per intentar-lo que no quedi. Vem fer una sortida molt xula pel río i vem agafar dels horts que fa anys que ningú els treballa, esqueixos de noguera, d'atmetller, olivera, codony, mangraner, figuera i algún més que no recordo. En alguns, a més de seguir segons els manuals la forma de tallar els esqueixos, vem ficar llenties al terre del testo per ajudar al esqueix a desenvolupar les arrels. Aquest és un sistema que es feia servir abans quan no existíen les hormones d'arrelament. Els llegums complían aquesta funció. D'altres esqueixos hem posat d'aquestes hormones tot i que no considero que aixó sigui ecològic, però confeso que desprès de la caminata, la recollida de les branques i demés, no volía perdre l' oportunitat de almeyns tenir ni que sigui un resultat. Ara els tinc tots a hivernacle, amb bona llum i temperatura adequada. De fet l'hivernacle és una part de casa on hi ha un bon finestral i la temperatura resulta ideal, ja que les pedres naturals de las parets amb un gruix de 50 ó 60 cm. fan també la seva funció.

No hem parat de llegir llibres d'autosuficiència, cultiu ecològic i cuidado d'aviram per autoconsum, tot plegat ha estat molt gratificant. I no perdo l'esperança que arrivi el fred i sobretot pluges, pluges sis plau!

IOGURT CASSOLÀ DE MANERA FÀCIL

Si volem gaudir d'un iogurt excel.lent i econòmic, el podem fer nosaltr@ mateix@s de manera molt fàcil.

Podem utilitzar llet convencional, ecològica (potencia més el gust), o llet de cereals.

Hem de disposar d'un pot de vidre amb capacitat para una mica més d'un litre.

Ingredients:


* 1 l. de llet
* 2 iogurts blancs (si poden ser ecològics millor o al meyns iogurt de bona qualitat) He comprovat que els iogurts La Fageda, fets aquí al territori, són de bona qualitat.

* Pot de vidre amb tapa amb capacitat una mica més d'un litre.

Escalfem la llet fins a una temperatura d'entre 42 ó 45 graus ( podem fer servir un
termòmetre que no sigui digital)i no hem de portar en cap cas a ebullició.

Amb la llet amb la temperatura adecuada, afegim el dos iogurts i mesclem bé. Haurà baixat una mica la temperatura i hem de comprovar que torni als 42 ó 45 graus.

Posem aquesta mescla al pot de vidre i tapem. Emboliquem el pot amb un pany de cuina i desprès amb paper d'alumini, per tal de mantenir la calor al màxim. Deixem el pot així tapat i en repós durant 8 hores. Desprès d'aquest temps, treiem el paer d'alumini i el pany i fiquem el pot a la nevera durant unes hores perque el iogurt desenvolupi tot el seu aroma.

Passat aquest temps, el iogurt ja està fet. Si tenim la previsió de guardar dos gots de iogurt, tindrem per fer la segona vegada. Ara ja el podrem gaudir amb melmelada, fruita seca, llavors, formatge o el que vulguis.

MELMELADA DE MORES

Vaig omplir dos cabassos plens de mores per fer aquesta delícia de melmelada.

Les mores són una font de fibra i vitamina C. Regulen el trànsit intestinal i tenen potasi, ferro i calci. Els seus pigments naturals tenen accions antioxidants.

Ingredients:

* 1 kg de mores
* 400 gr de sucre
* aigua

Es posen a coure les mores amb molt poca aigüa, de seguida que arrenqui el bull, pràcticament estaran cuites. Retirem l'aigüa i afegim el sucre i removem vàries vegades, pasem la batedora i deixem que es refredi una mica. Seguidament podem possar la melmelada en tarros i fer un bany maria de cinc minuts.

MELMELADA DE FIGUES

Al final de l'estiu, em vaig aprovisionar be de figues i he fet unes melmelades que es poden combinar amb fruita seca, pastissos o deixar a la improvisació.

Les figues tenen un alt contingut en fibra, vitamines, minerals i antioxidants. Tenen propietats expectorants, laxants i antirreumàtiques. És un aliment de molt fàcil digestió.


Ingredients:

* 2 kg de figues
* 1 kg de sucre
* aigüa

Personalment no pelo les figues, per poder aprofitar totes les propietats. Posem la fruita a l'olla amb la meitat d'aigüa i la fem coure un quart d'hora aproximadament, removent de tant en tant. Desprès afegim el sucre. Deixem coure fins que vagi espesint, removen la pasta.

Pasem la batedora i quan la pasta sigui tèbia, posem en tarros. Bullim cinc minuts en bany maría.

MELMELADA DE DODONY

Ara és temps de collir codonys o bé, comprar-los. En podem fer melmelada per menjar fins la temporada que ve, amb torrades, iogurt, pastissos, formatges...

Entre les seves propietats trovem que són excel.lents per tallar les diarrees, suavitzen l'aparell digestiu, estimula el fetge, talla els vòmits i obre la gana.

Ingredientes:

* 2 kg de codonys
* 1.6oo gr de sucre
* una mica d'aigüa

Rentem la fruita, la fem trossos i la fiquem a l'olla amb una quarta part d'aigüa. En comprovar que està cuita, retirem l'aigüa sense llençar-la. La triturem amb la batedora elèctrica i afegim el sucre. Tornem a possar l'olla al foc i removem de tant en tant, amb cura perque el codony salpica.

En comprovar que la pasta és homogènia, retirem del foc i deixem que es quedi tèbia. Seguidament podem omplir els pots i fer un bany maria de cinc minuts.

L'aigüa de bullir els codonys, la reservo a la nevera perque l'utilitzo com beguda de postres, afegint-li sucre al gust.

FEINES A LA TARDOR

Estem en periode de tardor però sembla més aviat una prolongació de l'estiu. Tenim unes temperatures de 30 graus i patim una sequera important. En els últims quatre mesos no n'ha caigut ni una gota i els camps estàn cridant la seva set.
Hem recollit les ametlles del quatre arbres que n'hi han al bancal i estàn increíbles, em posaré a fer panellets en no res. Hem preparat la terra on estàn aquets arbres, hem llaurat i hem possat una barreja de llavors que fan la funció d'Adov en Verd, aquesta barreja està pensada per terres secaneres on hi han cultius arboris: Erb, Mostassa i Trepadella.
La mostassa és interessant per la seva arrel pivotant, descompactada. L'erb té una ramificació d'arrels molt interessants perque aporta nòduls molt fondos, permet una fixació de nitrògen molt homogènia. La trepadella és interessant ja que és poc exigent en aigua i nutrients i ajudarà a instaurar la coberta permanent i al fer flor tard pot ajudar a la pol.linització.
Encara tenim tomàquets d'amanir i de penjar i la veritat és que són una delicatessen. Hem decidit plantar més carxoferes i ser una mica egoïstes, esperant a veure si n'agafem prou.Hem possat calçots que van molt bé de creixement, faves i pèssols in crescendo i nosaltres al.lucinant de veure aquestes plantes tan sanes i en el cas dels pèssols, no havìem tingut l'oportunitat mai de saber cóm era aquesta planta.
Cebes i bledes gaudint de la calor i sense problemes; hem possat bulbs de safrà i a esperar el resultat!
Bròquils i Col i flors amb l'oruga de la col que anem posant el sabó de potasa que funciona però quan pasa una setmana i mitja o dues, ja hi tornen un altre cop. Paciència suposo!!
I per ùltim hem tingut que autoconstruir una altra compostadora, perque amb una, evidentment no en tenim prou.
Ens sentim agraïts a la Natura i a la Terra per compensar-nos tan gratament, per oferir-nos els seus aprenentatges i els seus fruits. Fins que arrivi el fred, continuarem amb tasques de manteniment.

COLLITA I CONSERVES A DOJO!!!

Aquest mes d'agost ha hagut molta feina i no he pogut escriure al blog. Ha estat una passada per uns aprenents d'hort...Hem agafat tomàquets a dojo, pebrots, albergínies, mongetes, cebes, bitxos picants, padrons, enciams, esqueroles, melons, carbassons, puerros, cols...
Hem pogut fer molta conserva de tomàquet natural, fregit, samfaina, bitxos en vinagre, tomàquets cherry en conserva, hem tingut fins i tot que congelar verdures per la tardor/hivern...ja tenim el rebost ple de tomàquets de penjar, de melmelada de mora i de figues, de prèssec i pruna... de prèssec en almívar...en fi...un gustaç.
Ara ja estem preparant l'hort per la tardor... tenim plantats bròquils verds i col i flors, apis i puerros, pèssols i faves com adob verd, i la setmana que ve, plantarem alls de Pedroñeras anb denominació d'orígen. Hem pogut mantenir l'aranya roja a línea i hem possat quatre plantons de carxoferes....a veure qué passa.
En fí, estem molt satisfets, i a veure qué passa amb la tardor.
Amigues, amics, salut i ecología.

Juliol és generós!!

Casi no tinc temps de plasmar al blog tot el que pasa en els últims dies a l'hort. Ja estem collint de tot i resulta espectacular per a uns principiants d'hortelans! Les herbes, és clar, també gaudeixen del seu dret de ser-hi, però moltes d'elles han de convertir-se en compost i no les podem deixar competir per l'aigua i els nutrients. La compostadora va plena com un vell vaixell de mercaderies i en el fons, ja anem veient el resultat casi madur de la nostra brossa: un substrat casi fet amb una olor original de "terra verge" que s'endinsa per les fosses nasals i arriva al cervell activan memòria i portant-nos a records de verdadera pertinença al més profund del territori...

També en aquets últims dies, un veí pagès, d'edat, ens ha convidat a visitar el seu hort per explicar-nos amb exemples pràctics el conreu de les patates, les síndries, veure els seus arbres fruiters i les seves gallines que, per cert, són unes privilegiades per viure en un paratge autèntic, amb la seva part de bosc, i gaudint d'una verdadera alimentació natural. I entre aprenentatges i explicacions ha estat inevitable parlar de la sobiranía alimentària, dels transgènics, de les farmaceútiques, de les subvencions a la pagesía intensiva i fins i tot records d'una època de guerra, postguerra, fam, fugides, extraperlo... la veritat, ha estat una tarde molt complerta i satisfactòria.

He trovat aquest llibre que llegiré aquest estiu, "El preu de la fam.L'estraperlo a la Catalunya de la postguerra. L'autora és Laura de Andrés i l'editorial Ara LLibres i us convido a la lectura.

I si a principi de més, jo estava presumint de no haver patit plagues a l'hort, doncs, ara ja hem tingut la primera: aranya roja. Hem utilitzat sabó de potasa rebaixat amb aigua i a pulveritzar!!

L'hem comprat a http://www.elalmazennatural.com/ on tenen molts productes adients per l'agricultura ecològica.

També hem estat ocupats en fer uns pots de bitxo en conserva de vinagre y samfaina que fan un goig d'alló més. Així doncs, us comento novetats el proper dia que hi ha molta feina!!

JA HEM COMENÇAT A COLLIR!!

Durant tot el mes de juny la calor ha fet la seva imparable tasca i totes les plantes de l'hort fan un desenvolupament extraordinari i ens ofereixen els seus fruits. Hem sigut molt curosos amb l'aigua de reg i la veritat és que tampoc hem patit plagues de moment.

Ja hem fet la primera collita de cebes, grans, sucosas, compactes i molt blanques. També hem tastat carbassons, mongetes tendres, cogombres, enciams, orenga, pebrots del padró, bledes i espinacs a dojo.

Tenim bastant a punt les guindilles o bitxos, els apis, les albergínies els puerros i ja tenim a la vista les primeres carbasses que mimem perque engreixin.

Ahir va caure a Cervià una bona tempesta que va recollir uns 18 l./m2 i donarà un bon impuls a les plantes.

Hem començat a plantar coliflors i bròquils verds i esperem tenir una bona collita ja que tenim deliri per aquets dos fruits amb un alt nivell d'aigua en la seva composició i per la seva vàlua com a productes anti-cancerígens. Un grup d'investigadors britànics asegura haver descobert la mol.lècula que activa una encima capaç de localitzar i destruïr les cèl.lules cancerígenes segons s'explica a la revista "British Joumal of Cancer". La mol.lècula coneguda com a resveratrol, es trova en els vegetals de la família de les crucíferes i la col.liflor és el seu màxim representant.

Els estudis que s'han fet a l'Universitat de Monfort de Leicester (Anglaterra), han confirmat que aquesta sstància converteix el resveratrol en un eficaç anticancerígen.

Des de fa dècades, els científics d'arreu ja sospitaven que la col.liflor i el brècol teníen la capacitat d'impedir la formació de tumors, cosa que ja s'havía experimentat amb animals de laboratori.

Com un acte de reivindicació pel consum de productes realment naturals i ecològics i per la sobirania alimentària, animo a tothom que mai no n'ha fet hort, a que s'animi i provi i experimenti el goig i la llibertat que dona sembrar i conrear alló que serà el teu aliment i la teva medicina. Animo a experimentar amb el planter, a guardar llavors i a intentar sembrar aquélles varietats que s'estàn recuperant, d'aquesta manera encara tenim alguna posibilitat per que les grans corporacions que són les que dominen el sistema, no ens obliguin a menjar aliments extrets de llavors transgèniques amb el conseqüent risc per a la salut i per l'emprobriment de la pagesía, en especial en indrets més vulnerables.

A www.lesrefardes.com tenim unes persones que formen part de la Red de Semillas i trevallen per idear formes de resistencia i defensa per decidir qué menjar, cóm cultivar. Organitzen cursos, xerrades, conferències, textos, fires i són molt recomanables.

Red de Semillas, Resembrando e Intercambiando, www.reddesemillas.info.

Assemblea Pagesa, per una pagesía combativa i un entorn rural viu. www.assembleapagesa.cat

PASTANAGUES, APIS I PEBROTS IN CRESCENDO

Pastanagues

Apis Pebrots

Les plantes de les pastanagues estàn precioses, són una maravella per la vista. Les hem plantat al costat de les cebes ja que totes dues plantes s'ajuden mutuament en el control de les seves plagues.

Els apis tenen una bona mida i d'aquí a poc, enbolicarem el tronc de cada api amb paper marró del que s'utilitza per ficar llegums a granel, d'aquesta manera aconseguirem que el tronc interior quedi blanc i molt tendre per fer amanida d'api.

Les pebroteres marxan molt bé, no paren de fer fulles noves i tenen un color verdós que ja ndica que tenen bona salut. Hem possat pebrots verds italians, pebrots vermells d'escalivar, pebrots del padró, bitxos i caiena.

Les pastanagues les hem sembrat "a boleo", sense tenir en compte la separació entre llavors, d'aquí a uns dies començarem a aclarir les plantes per deixar puesto al seu desenvolupament. Necesiten un reg regular i control de herbes. Les pastanagues es poden sembrar al costat de cebes com ja hem dit però també de puerros, enciams, pessols, tomàquets, ràbans, salvia, romaní o artemisa.

L'api no genera gaire problemes en el seu conreu. Necesita un reg regular, i perque creixi amb força i vigor, hem de tallar els brots exteriors.

Resulta beneficiós en dietas de control de pes; ajuda a l'aparell circulatori, rebaixa el colesterol, és diurètic, elimina toxines del fetge, rebaixa l'àcid úric entre d'altres propietats.

Els pebrots són originaris de Mèxic, Bolivia i Perú. Tenen un aport calòric important, aigüa i fibra, també ajuden en les dietes de control de pes. Tenen més vitamina C que els cítrics, E, A, B1, B2, B3 i B6. Fósfor, Magnesi, potasi, Calç, Àcid fòlic, carotens i beta carotens.

Hi ha un plat bonísim, fàcil, sense greix i molt saludable que és, Bolets amb pebrots:

* En una paella hi posem uns alls tallats i un bitxo picant amb oli d'oliva, i deixem que vagin daurant. Afegim els bolets i la sal i remenem; Quan estiguin a punt els bolets, afegim pebrot vermell escalivat, cinc minuts tot junt i a menjar!!

LES PLANTES CREIXEN I ARRIVEN VISITES...

Han pasat unes setmanes i amb les pluges d'aquets ultims dies l'hort a experimentat un canvi espectacular. Les enciams lollo rosso i maravella començen a estar a punt de ser agafades per menjar, les cols ja prenen unes formes considerables de creixement i les cebes començen a sortir de la terra. Tot està precios i de moment no podem parlar de plagues, tan sols fa uns dies semblava que el purgó volía fer presencia en les tomaqueres i amb una miqueta d'insecticida natural a base de sabó de potasa, ho hem resolt.

La setmana pasada vàrem rebre la visita de dos veïns del poble, i desprès de mirar tota la feina que havìem fet, ens van explicar algunes cosetes que no tenen cap desperdici, com ara que, a l'hort del costat que porta anys convertit en una selva aprofitada per els animals de la zona, hi ha un pou on fa molts, molts anys, es va trovar el cos d'una dona en forma com agenollada i per la persona que va ser i l'època, era una d'aquelles situacions que es van donar en el període de la guerra civil, però ells no hi van entrar en detall, suposem que per respecte.

També ens van explicar i ensenyar que dins l'hort i al seu voltant hi han més plantes medicinals que podem aprofitar com per exemple la Viola, que creix per tot arreu i no hi ha manera d'aturar-la, encara que ara que tenim la informació més complerta, l'aprofitarem i així serà una manera de mantenir-la a ratlla.

La Viola o Violeta Odorata és una de les primeres plantes que broten a la primavera. Les flors perfumades apareixen sense interrupció desde febrer a maig i es recullen durant aquest periode.

La flor té la propietat d'estovar la tos i fluidificar les secrecions de les vies respiratòries, per tant, facilita l'espectoració; també és lleugerament diurètica i sudorífica. Les fulles tenen uns efectes semblants a les flors i a més estoven i relaxen les parts inflamades. Les flors s'utilitzen en infusió; per les afeccions respiratòries es prenen de dos a quatre tasses al dia. A Homeopatía es recepta la tintura fresca per calmar el dolor de oïde i certes afeccions dels ulls. La seva infusió també serveix en les inflamacions de gola, laringitis, afoníes, etc.

Les mores tenen vitamines A, B1, B2, C, E. Minerals com Potasi, fósfor, ferro, sodi, magnesi, manganes, seleni, zinc, coure, calci. Àcid fòlic i niacina.

Com a propietats curatives podem dir que són altament refrescants, ajuda a les dents, indicades per combatre la diarrea, són diurètiques, ajuda quan hi ha febre alta si prenem suc de mora, són depuratives, eliminen la retenció de líquids, són antisèptiques, són bones per combatre la grip, constipats, tos, constipats intestinals, antidiabètiques, fortifiquen la sang i l'organisme en general. En fí, salut a dojo quan madurin a l'estiu i les fulles també es poden pendre en infusions.

Card Mariano!! Hi ha per tot arreu!! Li diuen l'amic del fetge pels seus beneficis. Pprotegeix de les toxines estimulant el creixement de nous teixits. Protegeix el fetge de substàncies com les drogues, l'alcohol, els fongs verinosos, les medicines de la quimioteràpia i altres substàncies que puguin alterar el fetge.

El card mariano estimula la producció d'una substància anomenada "glutation" que és un desintoxicant de les cèl.lules. Enforteix les membranes exterior de les cèl.lules ajudant al fet que les toxines no penetrin en elles. Té poder antioxidant i lluita contra l'estres oxidatiu que provoquen els radicals lliures. Té beneficis contra la diabetes.Redueix el colesterol. I molt important: he llegit que s'han fet uns estudis relacionant els beneficis del Card Mariano i el càncer de pròstata i sembla ser que el resultat del estudi indica que el Card pot detenir in vitro el desenvolupament de cèl.lules cancerígenes.

Amb els fruits que són aquestes vistoses flors i les seves llavors es fan les infusions i les decoccions.

Aquets veïns també ens van explicar que amb les soques dels canyars, tallades a trossos, queden visibles parts blanques, tendres i amb un suc blanquinós. Antigament, les dones en aquest poble, bullien aquestes parts amb aigua i el suc resultant el preníen per retirar la llet de les mamelles i deixar d'amamantar als nadons. Resulta tan gratificant baixar a l'hort...n'estem aprenent de tot...

EL LUXE DE LES PLANTES MEDICINALS

A més d'ajudar-nos amb el control de les plagues, les plantes medicinals que hem plantat ens serviràn per complementar la farmaciola natural de casa.

El romaní d'olor potent i penetrant té propietats analgèsiques, antiimflamatories, antiespasmòdiques, digestives, hepatoprotectores, antisèptiques i tònic estimulant. Està indicat en digestions pesades, dolors de cap, dolors menstruals, reumàtics, lumbàlgies, astenia, falta d'energía, dermatitis seborreica i caiguda de cabell.

L'espígol, és ideal per tenir un somni tranquil i sense interrupcions. Aplicada externament, en banys o locions, relaxa, alivia el dolor d'oïdes i accelera la cicatrització de ferides.

Amb dos tasses diaries de infusió n'hi ha prou per mantenir un bon estat de relax.

Per les persones que vulguin eliminar la mala olor dels peus, poden fer un bany d'aigua calenta amb infusió d'espígol i esbarzer.

I, com no podía deixar de recordar, és tot un luxe recuperar la cultura de recollir espígol per fer bossetes d'olor pels armaris, deixant aquell aroma entre les nostres robes, un aroma natural i sense químics.

La Salvia és d'aquelles plantes que semblen que serveixen per tot, com diu una dita italiana del segle XIII: "¿De qué podrá morir un hombre que tiene salvia en su huerto?"

Té propietats estrogèniques, antisudorals, antiespasmòdiques, digestives, carminatives, tòniques, hipoglucemiants.

La salvia és un remei molt útill com a estimulant hormonal en periode menopaúsic, alivia simtomes d'excès de suor o sofocs nocturns, així com estats de astenia i debilitat. Resulta també eficaç en menstruacions irregulars, doloroses.

La kalanchoe pinnata, la gastonis-bonnieri i la kalanchoe daigremontiana són plantes que actúen de forma global dins el cos i el seu espectre és ampli.En medicina tradicional s'utilitza per tractar:

lesions i malalties relacionades amb danys cel.lulars com ara el càncer;

ferides profundes i grangenades;

infeccions, cremadures;

tumors i abcesos;

reumatisme;inflamacions;hipertensió;diarrees;esquizofrenia, crisi de pànic i pors.

S'utilitzen principalment les fulles que tenen un gust acidulat. Es poden pendre en amanida o infusió.

El poder reparador i dermoprotector de l'aloe és ben conegut. Té propietats antiinflamatòries, laxants, purgants i dermoprotectores.

Està indicat per a pells irritades o envellides, per llagues, esgarrapades, cremadures lleus, despigmentació, picadures d'insectes, acné i genives sagnants.

Les plantes poden ser medicinals, tòxiques o ambdues coses alhora, depén de la dosi. El secret resideix en els seus principis actius, on es concentra tot el seu potencial curatiu.

FESTIVAL DE TOMAQUERES...

Aquesta setmana ens hem dedicat a plantar les tomaqueres. Ens hem tornat una mica boixos i hem posat unes quantes varietats, ja veurem qué passa si surten tots

Hem posat la varietat Montserrat, també li diuen tomàquet de rosa, té molt espai buit i s'utilitza per farcir.

Tomàquet Cherrie, molt petit per guarnir le amanides o per fer broxetes.També la varietat d'amanida que li diuen de LLeida, però té un nom comercial que esbrinaré.El tomàquet de pera, és ideal per fer conserves ja que és molt carnós i útil per fer salses i gaspatxos. Per últim, hem possat tomàquets de penjar, per fer pa amb tomàquet durant tot l'hivern.

La tomaquera és originària de Sudamèrica. Es creu que el seu nom ve de "tomatl" paraula azteca.Els espanyols van introduir la planta a Europa al segle XVI i esdevé una de les hortalitzes més preuades i consumides.

És important fer la poda de les tiges que surtiràn en le axiles de les branques cada deu dies, amb una tissora ben afilada i evitar malalties en la planta.

I en acabar aquesta feina de plantar tomaqueres i possar les canyes, hem pogut collir el primer enciam, ceba tendra i rabanet per l'amanida del sopar. Quin plaer i quin gust!! Sortint de l'hort, de camí ja cap a casa, hem completat de les vores del camí, fulles de dent de lleó i bulb de fonoll. Més medicinal, impossible!!

LA SAVIESSA D'EN RAMON "EL CANTONERA"

Estem coneixent a un veí i pagès del poble, en Ramón. Ell és com un llibre ple de saviessa en lo referent a l'hort, les llavors, els conills, el temps, la conservació dels productes...em quedo alucinada de tot el que sap i amb la parsimonia que ho explica, amb tota la calma del món, sense presa.Diu que a l'hort s'ha de fer tot amb dosis de paciència, amb carinyo i amb bona voluntat, i és clar, aquí coincideixo totalment.

En Ramón li calculo al voltant dels 80 anys encara que no ho sembla. És un home fort, musculós i no para de fer coses: prepara el seu planter, elabora el pinso que complementarà la dieta dels seus conills, lliga els alls en ristres, recull l'atmella i es prepara uns àpats de tross saludables i econòmics. M'ha explicat una recepta barata, sencilla i nutritiva: Arengada amb suc.

Es torra una llesca de pa i es possa al fons del plat; desprès a la brassa és possa volta i volta l'arengada i es col.loca damunt el pa, un cop neta; desprès es possa caldo de verdures bullint per sobre i complementa amb una amanida i llestos!!

Avui en Ramón, em diu que al setembre agafa les cebes petites que guarda al rebost i les fa un tall pel llarg, sense que arrivi a la mitad de la ceba, i les planta. Durant la tardor i l'hivern rebreràn tota l'humitat necessària per germinar de nou i tenir un bancal de cebes a la primavera que no haurà de regar i gairebé no li hauràn donat gaire feina. És fantàstic!

En Ramón no compra planter, ell té el seu propi banc de llavors des de fa...pot ser les llavors són les mateixes varietats que conrees el seu pare.Podem dir que ell porta a terme la Sobirania Alimentària, decidint quines varietats planta i quines s'amolden al territori, i aixó li dona una riquessa i un valor extraordinari i sobre tot li dona poder. El poder de decidir qué menja.

Persones com Ramón són els ùltims mohicans i si no prenem consciència i ganes per apendre aquesta saviessa, es perderàn definitivament unes maneres de fer que pasaràn als museos en algún apartat d'usos i costums.

UNA AVENTURA: CONREAN MELONS...

No m'he pogut resistir la tentació de comprar planter de melons i he passat tot el dissabte preparant el lloc on havíen de crèixer fins a l'estiu. Ha estat una faena dura, però espero i desitjo que surtin les fruites. He fet uns forats a terra d'uns 20 cm, ben abonats i he col.locat les plantes, fent una regada important. La setmana que ve, possaré un xic de sofre per evitar fongs i a veure com es desenvolupa la cosa, ja que els vull fer de secà.

Sembla ser que el seu origen és a l'Iràn i es va extendre cap a l'Egipte.Les referències d'aquesta fruita que fan els egipcis, daten del 2400 abans de Crist.Els gregs i els romans ho van fer popular per la Mediterrànea. Els navegants dels segles XVI i XVII ho van extendre per Amèrica, on va trovar indrets molt adequats pel que fa al clima.

El meló té beta-carotens i és molt antioxidant.Aporta magnesi, calci i potasi i resulta un gran fruit refrescant.

Mentre feia la tasca de preparar el terreny, em venía a la memoria alguns estius de la infantesa passats a La Manxa que és la terra per excelència d'aquest fruit, on tota la mainada pasavem les hores més caluroses menjant meló refrescat en galledas d'aigua del pou...quin records...el suc del meló queia pels costats de la boca fent una riera imparable i enganxosa d'aquest líquid tant dolç... i si ens embrutàvem no passaba res, et ficàven a un llibrell d'alumini molt gran i llesta!!

I entre aquest records capto un so molt graciós i que també em transporta a una altra època...quines coses...un ocell de cucut esbojarrat que no para i resulta còmic fins i tot però al cap de quart d'hora deixa en sec el seu festival i just s'aixeca brisa: doncs vènen uns núvols molt grisos que amenacen pluja. Quantes coses per apendre al tirar un hort endevant!!!

EL PLANTER DE LA VIDA...

He anat al mercat dels pagesos a buscar planter i ostres!! ja hi havía gairebé de tot. Cebes, cols, rabans, pebroteres, melons, sindries, apis, bledes, guindilles, padrons, tomaqueres, albergínies, julivert, alfàbrega, romaní, timó, menta, espígol.....

De cebes vaig trovar de Figueres i Valenciana i plantaré de les dues. És curiós perque se li atribueixen a aquest bulb, propietats tòniques, diürètiques, digestives i estimulants.Es creu que redueix el colesterol i té un bon grapat de vitamines: C, A1, B2, albúmina, flúor, sofre, calci i altres sals minerals.

Es poden fer conserva en vinagre, és molt fàcil de fer i dóna molt gustet el seu tast.

La ceba és un d'aquells productes originaris d'Amèrica que va portar aquell que li diuen Colon.

I les pastanagues? van arrivar des de el nord d'Àfrica a l'època del domini musulmà.A l'Afganistàn es conreen diverses clases d'aquesta arrel, i els experts creuen que pot ser originària d'aquesta zona. Respecte a les seves propietats, conté molta aigua, minerals, vitamina E, pro-vitamina A, betacarotens, folats, B3, potasi, fósfor, magnesi i calci.

Les cols, ja a l'època de la dominació romana pel Mare Nostrum la feien servir com medicina per les molèsties intestinals i pulmonars. Hi han moltes varietats com ara la verd arrissada, lombarda, de brusel.les, coliflor, bròquil, i en té un alt contingut d'aigua a la seva composició i vitamines C, A, B9, E, K. Minerals com el potasi, sofre, fòsfor, calci, ferro i magnesi. O sigui, cóctel a tope per no enmalaltir.

En fí, planto tot el que he comprat, faig la regadeta i em tiro a terra per descansar i contemplar la meva aportació a la Vida i imagino que diferent sería tot si cada familia poguès disposar d'un tross per alimentar-se, decidint quines varietats planten, compartint sabiesa, i desfer-nos per fí d'aquesta etiqueta imposada de "consumidor compulsiu i ferotge". Imagino el planeta ple d'horts exuberants, de famílies amb alegría a la cara, de nens plens de ronya i terra menjan una pastanaga sucosa i dolça, de padrines fent cistells per la collita i espardenyes per anar a l'hort....imagino als padrins buscant les millors branques per fer uns bastóns i montar un ball...imagino que podem disposar d'un tross cadasqú, que no hi han llavors transgèniques, que no hi han Monsanto's, Cargill's, Dupont's, fundacions Bill Gates ni Fundacions Rockefellers ni Rothchild's...imagino una Vida més simple però amb més riquesa humana on tots aprenem de tots... De sobte, un so que abans no l'havia escoltat tan especial, una brisa, ara aire més fort...és una negra tempesta...corro cames ajudeu-me però és massa tard. Plou tan fort que abans de soritr de l'hort estic totalment xopa i no m'importa, m'agrada, i em deixo mullar perque jo també vull la pluja per Crèixer....

EL BANCAL NET. I ARA?

El bancal està net! Ara tocar cavar. Trobem molts descomponedors que els col.locarem en una compostadora amb la brossa de casa. Ells faràn una bona feina i ens proporcionaràn un humus de qualitat i sense que costi diners. Hi ha un pagès que ens ha vist tan il.lusionats, que ens ha donat un dipòsit per l'aigua. Ell ja no el fa servir.

Mentrestant, no encetem converses. Ens deixem portar pel so de la brisa entre els arbres de la ribera, i tots els càntics dels diferents tipus d'ocells que hi són allà amb nosaltres. Aquesta hauría de ser una altra lliçó: apendre a distingir els ocells pels seus xiulets. Hi ha al bancal, una zona ideal per plantar aromàtiques i així ens ajudaràn a regular les plagues; també posarem bulbs de gladiols i dàlies amb colors cirdaners, per atreure els insectes que són beneficiosos i que s'alimenten d'ous i larves de paràsits.

Aquesta feina manual del tross, en realitat és més dura del que sembla. Peró em sento satisfeta de ser capaç de fer-la i imagino cóm sería aquesta ribera fa molts anys, cuan tots els veïns treballaven aquí l'hort: l'ajuda mútua segurament, el xivarri de la mainada fent un bany als tolls d'aigua que fa el riu, i els grans compartint un porró de vi...casi els puc escoltar.

Em concentro en el canyar i com un samurai, matxet en mà, el meu company talla que talla totes les canyes, que jo vaig apilant en un raconet contra el mur de pedra, per cuan planti les tomaqueres.

Mentres tant, recordo les informacions que persones estimades m'han donat sobre la rotació dels cultius per evitar fongs i plagues, l'acolxat per controlar les herbes i estalviar aigua, els cultius mixtes on s'ajuden unes espècies a les altres...i fins i tot el que he llegit sobre Masanobu Fukuoka: no llaurar, no utilitzar fertilitzants, no eliminar les males herbes, no utilitzar herbicides...

Com que hi ha espai al bancal i n'hi han moltes canyes, hem pensat de fer un vàter sec i així les deixalles humanes tornen a terra per convertir-se en compost i donar vida de nou, tancant i obrint un nou cicle. Estic convençuda que tots els nens de primària hauríen de fer les classes de Medi Natural precisament a l'ídem, i ben segur que tot alló experimentat i après, ja mai es podría oblidar.

UN SOMNI...UN PROJECTE...

Desprès d'uns anys d'haver sortit d'una gran ciutat com es Barcelona i arrivar a un poble del Segrià, petit, de pagès, tranquil, silenciós, relaxant...desprès d'haver començat un aprenentatge en el consum d'aliments ecològics, de valorar com cal el treball dur del tross, em trasllado a un poble garrigenc encara molt més tranquil, molt més bonic, amb una riquesa paisatgistica increíble, uns habitants acollidors, hospitalaris i d'una riquesa humana per a mí sense precedents, doncs, desprès de tot aixó, em llenço a donar-li més sentit a la meva vida aquí i decideixo juntament amb el meu company de trinxeres, tirar endevant la recuperació d'un hort, situat a la rivera del rio, que fa uns catorze anys que dorm, protegint la terra, els insectes, els microorganismes, en definitiva, generant Vida sota els nostres peus.
El bancal, com ho diría, desprès d'aquets anys és com una selva que costa imaginar cóm és de gran i cuants díes ens portarà netegar, donat que no utilitzarem maquinària. Però no hi ha res que ens pugui aturar, la decisió està pressa.
Començem sense remei a desbroçar la selva, la il.lussió fa que no vingui el cansament i desprès de dos díes, trovem que hi ha un pou a ran de terre. Quina passada!!! N'hi ha un canyar inmens, aixó ens facilitarà alguna feina! I desprès de la neteja, trovem el rio amb un aigua neta, transparent i uns rocs increíbles que ens dona la sensació de ser en un lloc diferent, molt Zen.
De moment és una experiència que ens omple, i que ens fa sentir-nos un element més de l'entorn.