EL PLANTER DE LA VIDA...

He anat al mercat dels pagesos a buscar planter i ostres!! ja hi havía gairebé de tot. Cebes, cols, rabans, pebroteres, melons, sindries, apis, bledes, guindilles, padrons, tomaqueres, albergínies, julivert, alfàbrega, romaní, timó, menta, espígol.....

De cebes vaig trovar de Figueres i Valenciana i plantaré de les dues. És curiós perque se li atribueixen a aquest bulb, propietats tòniques, diürètiques, digestives i estimulants.Es creu que redueix el colesterol i té un bon grapat de vitamines: C, A1, B2, albúmina, flúor, sofre, calci i altres sals minerals.

Es poden fer conserva en vinagre, és molt fàcil de fer i dóna molt gustet el seu tast.

La ceba és un d'aquells productes originaris d'Amèrica que va portar aquell que li diuen Colon.

I les pastanagues? van arrivar des de el nord d'Àfrica a l'època del domini musulmà.A l'Afganistàn es conreen diverses clases d'aquesta arrel, i els experts creuen que pot ser originària d'aquesta zona. Respecte a les seves propietats, conté molta aigua, minerals, vitamina E, pro-vitamina A, betacarotens, folats, B3, potasi, fósfor, magnesi i calci.

Les cols, ja a l'època de la dominació romana pel Mare Nostrum la feien servir com medicina per les molèsties intestinals i pulmonars. Hi han moltes varietats com ara la verd arrissada, lombarda, de brusel.les, coliflor, bròquil, i en té un alt contingut d'aigua a la seva composició i vitamines C, A, B9, E, K. Minerals com el potasi, sofre, fòsfor, calci, ferro i magnesi. O sigui, cóctel a tope per no enmalaltir.

En fí, planto tot el que he comprat, faig la regadeta i em tiro a terra per descansar i contemplar la meva aportació a la Vida i imagino que diferent sería tot si cada familia poguès disposar d'un tross per alimentar-se, decidint quines varietats planten, compartint sabiesa, i desfer-nos per fí d'aquesta etiqueta imposada de "consumidor compulsiu i ferotge". Imagino el planeta ple d'horts exuberants, de famílies amb alegría a la cara, de nens plens de ronya i terra menjan una pastanaga sucosa i dolça, de padrines fent cistells per la collita i espardenyes per anar a l'hort....imagino als padrins buscant les millors branques per fer uns bastóns i montar un ball...imagino que podem disposar d'un tross cadasqú, que no hi han llavors transgèniques, que no hi han Monsanto's, Cargill's, Dupont's, fundacions Bill Gates ni Fundacions Rockefellers ni Rothchild's...imagino una Vida més simple però amb més riquesa humana on tots aprenem de tots... De sobte, un so que abans no l'havia escoltat tan especial, una brisa, ara aire més fort...és una negra tempesta...corro cames ajudeu-me però és massa tard. Plou tan fort que abans de soritr de l'hort estic totalment xopa i no m'importa, m'agrada, i em deixo mullar perque jo també vull la pluja per Crèixer....

EL BANCAL NET. I ARA?

El bancal està net! Ara tocar cavar. Trobem molts descomponedors que els col.locarem en una compostadora amb la brossa de casa. Ells faràn una bona feina i ens proporcionaràn un humus de qualitat i sense que costi diners. Hi ha un pagès que ens ha vist tan il.lusionats, que ens ha donat un dipòsit per l'aigua. Ell ja no el fa servir.

Mentrestant, no encetem converses. Ens deixem portar pel so de la brisa entre els arbres de la ribera, i tots els càntics dels diferents tipus d'ocells que hi són allà amb nosaltres. Aquesta hauría de ser una altra lliçó: apendre a distingir els ocells pels seus xiulets. Hi ha al bancal, una zona ideal per plantar aromàtiques i així ens ajudaràn a regular les plagues; també posarem bulbs de gladiols i dàlies amb colors cirdaners, per atreure els insectes que són beneficiosos i que s'alimenten d'ous i larves de paràsits.

Aquesta feina manual del tross, en realitat és més dura del que sembla. Peró em sento satisfeta de ser capaç de fer-la i imagino cóm sería aquesta ribera fa molts anys, cuan tots els veïns treballaven aquí l'hort: l'ajuda mútua segurament, el xivarri de la mainada fent un bany als tolls d'aigua que fa el riu, i els grans compartint un porró de vi...casi els puc escoltar.

Em concentro en el canyar i com un samurai, matxet en mà, el meu company talla que talla totes les canyes, que jo vaig apilant en un raconet contra el mur de pedra, per cuan planti les tomaqueres.

Mentres tant, recordo les informacions que persones estimades m'han donat sobre la rotació dels cultius per evitar fongs i plagues, l'acolxat per controlar les herbes i estalviar aigua, els cultius mixtes on s'ajuden unes espècies a les altres...i fins i tot el que he llegit sobre Masanobu Fukuoka: no llaurar, no utilitzar fertilitzants, no eliminar les males herbes, no utilitzar herbicides...

Com que hi ha espai al bancal i n'hi han moltes canyes, hem pensat de fer un vàter sec i així les deixalles humanes tornen a terra per convertir-se en compost i donar vida de nou, tancant i obrint un nou cicle. Estic convençuda que tots els nens de primària hauríen de fer les classes de Medi Natural precisament a l'ídem, i ben segur que tot alló experimentat i après, ja mai es podría oblidar.

UN SOMNI...UN PROJECTE...

Desprès d'uns anys d'haver sortit d'una gran ciutat com es Barcelona i arrivar a un poble del Segrià, petit, de pagès, tranquil, silenciós, relaxant...desprès d'haver començat un aprenentatge en el consum d'aliments ecològics, de valorar com cal el treball dur del tross, em trasllado a un poble garrigenc encara molt més tranquil, molt més bonic, amb una riquesa paisatgistica increíble, uns habitants acollidors, hospitalaris i d'una riquesa humana per a mí sense precedents, doncs, desprès de tot aixó, em llenço a donar-li més sentit a la meva vida aquí i decideixo juntament amb el meu company de trinxeres, tirar endevant la recuperació d'un hort, situat a la rivera del rio, que fa uns catorze anys que dorm, protegint la terra, els insectes, els microorganismes, en definitiva, generant Vida sota els nostres peus.
El bancal, com ho diría, desprès d'aquets anys és com una selva que costa imaginar cóm és de gran i cuants díes ens portarà netegar, donat que no utilitzarem maquinària. Però no hi ha res que ens pugui aturar, la decisió està pressa.
Començem sense remei a desbroçar la selva, la il.lussió fa que no vingui el cansament i desprès de dos díes, trovem que hi ha un pou a ran de terre. Quina passada!!! N'hi ha un canyar inmens, aixó ens facilitarà alguna feina! I desprès de la neteja, trovem el rio amb un aigua neta, transparent i uns rocs increíbles que ens dona la sensació de ser en un lloc diferent, molt Zen.
De moment és una experiència que ens omple, i que ens fa sentir-nos un element més de l'entorn.