Desprès d'uns anys d'haver sortit d'una gran ciutat com es Barcelona i arrivar a un poble del Segrià, petit, de pagès, tranquil, silenciós, relaxant...desprès d'haver començat un aprenentatge en el consum d'aliments ecològics, de valorar com cal el treball dur del tross, em trasllado a un poble garrigenc encara molt més tranquil, molt més bonic, amb una riquesa paisatgistica increíble, uns habitants acollidors, hospitalaris i d'una riquesa humana per a mí sense precedents, doncs, desprès de tot aixó, em llenço a donar-li més sentit a la meva vida aquí i decideixo juntament amb el meu company de trinxeres, tirar endevant la recuperació d'un hort, situat a la rivera del rio, que fa uns catorze anys que dorm, protegint la terra, els insectes, els microorganismes, en definitiva, generant Vida sota els nostres peus.El bancal, com ho diría, desprès d'aquets anys és com una selva que costa imaginar cóm és de gran i cuants díes ens portarà netegar, donat que no utilitzarem maquinària. Però no hi ha res que ens pugui aturar, la decisió està pressa.
Començem sense remei a desbroçar la selva, la il.lussió fa que no vingui el cansament i desprès de dos díes, trovem que hi ha un pou a ran de terre. Quina passada!!! N'hi ha un canyar inmens, aixó ens facilitarà alguna feina! I desprès de la neteja, trovem el rio amb un aigua neta, transparent i uns rocs increíbles que ens dona la sensació de ser en un lloc diferent, molt Zen.
De moment és una experiència que ens omple, i que ens fa sentir-nos un element més de l'entorn.
