El bancal està net! Ara tocar cavar. Trobem molts descomponedors que els col.locarem en una compostadora amb la brossa de casa. Ells faràn una bona feina i ens proporcionaràn un humus de qualitat i sense que costi diners. Hi ha un pagès que ens ha vist tan il.lusionats, que ens ha donat un dipòsit per l'aigua. Ell ja no el fa servir.Mentrestant, no encetem converses. Ens deixem portar pel so de la brisa entre els arbres de la ribera, i tots els càntics dels diferents tipus d'ocells que hi són allà amb nosaltres. Aquesta hauría de ser una altra lliçó: apendre a distingir els ocells pels seus xiulets. Hi ha al bancal, una zona ideal per plantar aromàtiques i així ens ajudaràn a regular les plagues; també posarem bulbs de gladiols i dàlies amb colors cirdaners, per atreure els insectes que són beneficiosos i que s'alimenten d'ous i larves de paràsits.
Aquesta feina manual del tross, en realitat és més dura del que sembla. Peró em sento satisfeta de ser capaç de fer-la i imagino cóm sería aquesta ribera fa molts anys, cuan tots els veïns treballaven aquí l'hort: l'ajuda mútua segurament, el xivarri de la mainada fent un bany als tolls d'aigua que fa el riu, i els grans compartint un porró de vi...casi els puc escoltar.
Em concentro en el canyar i com un samurai, matxet en mà, el meu company talla que talla totes les canyes, que jo vaig apilant en un raconet contra el mur de pedra, per cuan planti les tomaqueres.
Mentres tant, recordo les informacions que persones estimades m'han donat sobre la rotació dels cultius per evitar fongs i plagues, l'acolxat per controlar les herbes i estalviar aigua, els cultius mixtes on s'ajuden unes espècies a les altres...i fins i tot el que he llegit sobre Masanobu Fukuoka: no llaurar, no utilitzar fertilitzants, no eliminar les males herbes, no utilitzar herbicides...
Com que hi ha espai al bancal i n'hi han moltes canyes, hem pensat de fer un vàter sec i així les deixalles humanes tornen a terra per convertir-se en compost i donar vida de nou, tancant i obrint un nou cicle. Estic convençuda que tots els nens de primària hauríen de fer les classes de Medi Natural precisament a l'ídem, i ben segur que tot alló experimentat i après, ja mai es podría oblidar.
