domingo, 15 de mayo de 2011

EL LUXE DE LES PLANTES MEDICINALS








A més d'ajudar-nos amb el control de les plagues, les plantes medicinals que hem plantat ens serviràn per complementar la farmaciola natural de casa.

El romaní d'olor potent i penetrant té propietats analgèsiques, antiimflamatories, antiespasmòdiques, digestives, hepatoprotectores, antisèptiques i tònic estimulant. Està indicat en digestions pesades, dolors de cap, dolors menstruals, reumàtics, lumbàlgies, astenia, falta d'energía, dermatitis seborreica i caiguda de cabell.



L'espígol, és ideal per tenir un somni tranquil i sense interrupcions. Aplicada externament, en banys o locions, relaxa, alivia el dolor d'oïdes i accelera la cicatrització de ferides.

Amb dos tasses diaries de infusió n'hi ha prou per mantenir un bon estat de relax.

Per les persones que vulguin eliminar la mala olor dels peus, poden fer un bany d'aigua calenta amb infusió d'espígol i esbarzer.

I, com no podía deixar de recordar, és tot un luxe recuperar la cultura de recollir espígol per fer bossetes d'olor pels armaris, deixant aquell aroma entre les nostres robes, un aroma natural i sense químics.



La Salvia és d'aquelles plantes que semblen que serveixen per tot, com diu una dita italiana del segle XIII: "¿De qué podrá morir un hombre que tiene salvia en su huerto?"

Té propietats estrogèniques, antisudorals, antiespasmòdiques, digestives, carminatives, tòniques, hipoglucemiants.

La salvia és un remei molt útill com a estimulant hormonal en periode menopaúsic, alivia simtomes d'excès de suor o sofocs nocturns, així com estats de astenia i debilitat. Resulta també eficaç en menstruacions irregulars, doloroses.


La kalanchoe pinnata, la gastonis-bonnieri i la kalanchoe daigremontiana són plantes que actúen de forma global dins el cos i el seu espectre és ampli.En medicina tradicional s'utilitza per tractar:

lesions i malalties relacionades amb danys cel.lulars com ara el càncer;

ferides profundes i grangenades;

infeccions, cremadures;

tumors i abcesos;

reumatisme;inflamacions;hipertensió;diarrees;esquizofrenia, crisi de pànic i pors.

S'utilitzen principalment les fulles que tenen un gust acidulat. Es poden pendre en amanida o infusió.



El poder reparador i dermoprotector de l'aloe és ben conegut. Té propietats antiinflamatòries, laxants, purgants i dermoprotectores.

Està indicat per a pells irritades o envellides, per llagues, esgarrapades, cremadures lleus, despigmentació, picadures d'insectes, acné i genives sagnants.


Les plantes poden ser medicinals, tòxiques o ambdues coses alhora, depén de la dosi. El secret resideix en els seus principis actius, on es concentra tot el seu potencial curatiu.







FESTIVAL DE TOMAQUERES...



















Aquesta setmana ens hem dedicat a plantar les tomaqueres. Ens hem tornat una mica boixos i hem posat unes quantes varietats, ja veurem qué passa si surten tots

Hem posat la varietat Montserrat, també li diuen tomàquet de rosa, té molt espai buit i s'utilitza per farcir.

Tomàquet Cherrie, molt petit per guarnir le amanides o per fer broxetes.També la varietat d'amanida que li diuen de LLeida, però té un nom comercial que esbrinaré.El tomàquet de pera, és ideal per fer conserves ja que és molt carnós i útil per fer salses i gaspatxos. Per últim, hem possat tomàquets de penjar, per fer pa amb tomàquet durant tot l'hivern.


La tomaquera és originària de Sudamèrica. Es creu que el seu nom ve de "tomatl" paraula azteca.Els espanyols van introduir la planta a Europa al segle XVI i esdevé una de les hortalitzes més preuades i consumides.


És important fer la poda de les tiges que surtiràn en le axiles de les branques cada deu dies, amb una tissora ben afilada i evitar malalties en la planta.


I en acabar aquesta feina de plantar tomaqueres i possar les canyes, hem pogut collir el primer enciam, ceba tendra i rabanet per l'amanida del sopar. Quin plaer i quin gust!! Sortint de l'hort, de camí ja cap a casa, hem completat de les vores del camí, fulles de dent de lleó i bulb de fonoll. Més medicinal, impossible!!
























domingo, 8 de mayo de 2011

LA SAVIESSA D'EN RAMON "EL CANTONERA"





Estem coneixent a un veí i pagès del poble, en Ramón. Ell és com un llibre ple de saviessa en lo referent a l'hort, les llavors, els conills, el temps, la conservació dels productes...em quedo alucinada de tot el que sap i amb la parsimonia que ho explica, amb tota la calma del món, sense presa.Diu que a l'hort s'ha de fer tot amb dosis de paciència, amb carinyo i amb bona voluntat, i és clar, aquí coincideixo totalment.





En Ramón li calculo al voltant dels 80 anys encara que no ho sembla. És un home fort, musculós i no para de fer coses: prepara el seu planter, elabora el pinso que complementarà la dieta dels seus conills, lliga els alls en ristres, recull l'atmella i es prepara uns àpats de tross saludables i econòmics. M'ha explicat una recepta barata, sencilla i nutritiva: Arengada amb suc.





Es torra una llesca de pa i es possa al fons del plat; desprès a la brassa és possa volta i volta l'arengada i es col.loca damunt el pa, un cop neta; desprès es possa caldo de verdures bullint per sobre i complementa amb una amanida i llestos!!





Avui en Ramón, em diu que al setembre agafa les cebes petites que guarda al rebost i les fa un tall pel llarg, sense que arrivi a la mitad de la ceba, i les planta. Durant la tardor i l'hivern rebreràn tota l'humitat necessària per germinar de nou i tenir un bancal de cebes a la primavera que no haurà de regar i gairebé no li hauràn donat gaire feina. És fantàstic!





En Ramón no compra planter, ell té el seu propi banc de llavors des de fa...pot ser les llavors són les mateixes varietats que conrees el seu pare.Podem dir que ell porta a terme la Sobirania Alimentària, decidint quines varietats planta i quines s'amolden al territori, i aixó li dona una riquessa i un valor extraordinari i sobre tot li dona poder. El poder de decidir qué menja.







Persones com Ramón són els ùltims mohicans i si no prenem consciència i ganes per apendre aquesta saviessa, es perderàn definitivament unes maneres de fer que pasaràn als museos en algún apartat d'usos i costums.

domingo, 1 de mayo de 2011

UNA AVENTURA: CONREAN MELONS...



No m'he pogut resistir la tentació de comprar planter de melons i he passat tot el dissabte preparant el lloc on havíen de crèixer fins a l'estiu. Ha estat una faena dura, però espero i desitjo que surtin les fruites. He fet uns forats a terra d'uns 20 cm, ben abonats i he col.locat les plantes, fent una regada important. La setmana que ve, possaré un xic de sofre per evitar fongs i a veure com es desenvolupa la cosa, ja que els vull fer de secà.

Sembla ser que el seu origen és a l'Iràn i es va extendre cap a l'Egipte.Les referències d'aquesta fruita que fan els egipcis, daten del 2400 abans de Crist.Els gregs i els romans ho van fer popular per la Mediterrànea. Els navegants dels segles XVI i XVII ho van extendre per Amèrica, on va trovar indrets molt adequats pel que fa al clima.

El meló té beta-carotens i és molt antioxidant.Aporta magnesi, calci i potasi i resulta un gran fruit refrescant.

Mentre feia la tasca de preparar el terreny, em venía a la memoria alguns estius de la infantesa passats a La Manxa que és la terra per excelència d'aquest fruit, on tota la mainada pasavem les hores més caluroses menjant meló refrescat en galledas d'aigua del pou...quin records...el suc del meló queia pels costats de la boca fent una riera imparable i enganxosa d'aquest líquid tant dolç... i si ens embrutàvem no passaba res, et ficàven a un llibrell d'alumini molt gran i llesta!!

I entre aquest records capto un so molt graciós i que també em transporta a una altra època...quines coses...un ocell de cucut esbojarrat que no para i resulta còmic fins i tot però al cap de quart d'hora deixa en sec el seu festival i just s'aixeca brisa: doncs vènen uns núvols molt grisos que amenacen pluja. Quantes coses per apendre al tirar un hort endevant!!!