Estem coneixent a un veí i pagès del poble, en Ramón. Ell és com un llibre ple de saviessa en lo referent a l'hort, les llavors, els conills, el temps, la conservació dels productes...em quedo alucinada de tot el que sap i amb la parsimonia que ho explica, amb tota la calma del món, sense presa.Diu que a l'hort s'ha de fer tot amb dosis de paciència, amb carinyo i amb bona voluntat, i és clar, aquí coincideixo totalment.
En Ramón li calculo al voltant dels 80 anys encara que no ho sembla. És un home fort, musculós i no para de fer coses: prepara el seu planter, elabora el pinso que complementarà la dieta dels seus conills, lliga els alls en ristres, recull l'atmella i es prepara uns àpats de tross saludables i econòmics. M'ha explicat una recepta barata, sencilla i nutritiva: Arengada amb suc.
Es torra una llesca de pa i es possa al fons del plat; desprès a la brassa és possa volta i volta l'arengada i es col.loca damunt el pa, un cop neta; desprès es possa caldo de verdures bullint per sobre i complementa amb una amanida i llestos!!
Avui en Ramón, em diu que al setembre agafa les cebes petites que guarda al rebost i les fa un tall pel llarg, sense que arrivi a la mitad de la ceba, i les planta. Durant la tardor i l'hivern rebreràn tota l'humitat necessària per germinar de nou i tenir un bancal de cebes a la primavera que no haurà de regar i gairebé no li hauràn donat gaire feina. És fantàstic!
En Ramón no compra planter, ell té el seu propi banc de llavors des de fa...pot ser les llavors són les mateixes varietats que conrees el seu pare.Podem dir que ell porta a terme la Sobirania Alimentària, decidint quines varietats planta i quines s'amolden al territori, i aixó li dona una riquessa i un valor extraordinari i sobre tot li dona poder. El poder de decidir qué menja.
Persones com Ramón són els ùltims mohicans i si no prenem consciència i ganes per apendre aquesta saviessa, es perderàn definitivament unes maneres de fer que pasaràn als museos en algún apartat d'usos i costums.
