sábado, 10 de septiembre de 2011

COLLITA I CONSERVES A DOJO!!!

Aquest mes d'agost ha hagut molta feina i no he pogut escriure al blog. Ha estat una passada per uns aprenents d'hort...Hem agafat tomàquets a dojo, pebrots, albergínies, mongetes, cebes, bitxos picants, padrons, enciams, esqueroles, melons, carbassons, puerros, cols...
Hem pogut fer molta conserva de tomàquet natural, fregit, samfaina, bitxos en vinagre, tomàquets cherry en conserva, hem tingut fins i tot que congelar verdures per la tardor/hivern...ja tenim el rebost ple de tomàquets de penjar, de melmelada de mora i de figues, de prèssec i pruna... de prèssec en almívar...en fi...un gustaç.
Ara ja estem preparant l'hort per la tardor... tenim plantats bròquils verds i col i flors, apis i puerros, pèssols i faves com adob verd, i la setmana que ve, plantarem alls de Pedroñeras anb denominació d'orígen. Hem pogut mantenir l'aranya roja a línea i hem possat quatre plantons de carxoferes....a veure qué passa.
En fí, estem molt satisfets, i a veure qué passa amb la tardor.
Amigues, amics, salut i ecología.

miércoles, 20 de julio de 2011

Juliol és generós!!







Casi no tinc temps de plasmar al blog tot el que pasa en els últims dies a l'hort. Ja estem collint de tot i resulta espectacular per a uns principiants d'hortelans! Les herbes, és clar, també gaudeixen del seu dret de ser-hi, però moltes d'elles han de convertir-se en compost i no les podem deixar competir per l'aigua i els nutrients. La compostadora va plena com un vell vaixell de mercaderies i en el fons, ja anem veient el resultat casi madur de la nostra brossa: un substrat casi fet amb una olor original de "terra verge" que s'endinsa per les fosses nasals i arriva al cervell activan memòria i portant-nos a records de verdadera pertinença al més profund del territori...


També en aquets últims dies, un veí pagès, d'edat, ens ha convidat a visitar el seu hort per explicar-nos amb exemples pràctics el conreu de les patates, les síndries, veure els seus arbres fruiters i les seves gallines que, per cert, són unes privilegiades per viure en un paratge autèntic, amb la seva part de bosc, i gaudint d'una verdadera alimentació natural. I entre aprenentatges i explicacions ha estat inevitable parlar de la sobiranía alimentària, dels transgènics, de les farmaceútiques, de les subvencions a la pagesía intensiva i fins i tot records d'una època de guerra, postguerra, fam, fugides, extraperlo... la veritat, ha estat una tarde molt complerta i satisfactòria.


He trovat aquest llibre que llegiré aquest estiu, "El preu de la fam.L'estraperlo a la Catalunya de la postguerra. L'autora és Laura de Andrés i l'editorial Ara LLibres i us convido a la lectura.






I si a principi de més, jo estava presumint de no haver patit plagues a l'hort, doncs, ara ja hem tingut la primera: aranya roja. Hem utilitzat sabó de potasa rebaixat amb aigua i a pulveritzar!!


L'hem comprat a http://www.elalmazennatural.com/ on tenen molts productes adients per l'agricultura ecològica.


També hem estat ocupats en fer uns pots de bitxo en conserva de vinagre y samfaina que fan un goig d'alló més. Així doncs, us comento novetats el proper dia que hi ha molta feina!!
































lunes, 4 de julio de 2011

JA HEM COMENÇAT A COLLIR!!



Durant tot el mes de juny la calor ha fet la seva imparable tasca i totes les plantes de l'hort fan un desenvolupament extraordinari i ens ofereixen els seus fruits. Hem sigut molt curosos amb l'aigua de reg i la veritat és que tampoc hem patit plagues de moment.

Ja hem fet la primera collita de cebes, grans, sucosas, compactes i molt blanques. També hem tastat carbassons, mongetes tendres, cogombres, enciams, orenga, pebrots del padró, bledes i espinacs a dojo.


Tenim bastant a punt les guindilles o bitxos, els apis, les albergínies els puerros i ja tenim a la vista les primeres carbasses que mimem perque engreixin.

Ahir va caure a Cervià una bona tempesta que va recollir uns 18 l./m2 i donarà un bon impuls a les plantes.

Hem començat a plantar coliflors i bròquils verds i esperem tenir una bona collita ja que tenim deliri per aquets dos fruits amb un alt nivell d'aigua en la seva composició i per la seva vàlua com a productes anti-cancerígens. Un grup d'investigadors britànics asegura haver descobert la mol.lècula que activa una encima capaç de localitzar i destruïr les cèl.lules cancerígenes segons s'explica a la revista "British Joumal of Cancer". La mol.lècula coneguda com a resveratrol, es trova en els vegetals de la família de les crucíferes i la col.liflor és el seu màxim representant.

Els estudis que s'han fet a l'Universitat de Monfort de Leicester (Anglaterra), han confirmat que aquesta sstància converteix el resveratrol en un eficaç anticancerígen.

Des de fa dècades, els científics d'arreu ja sospitaven que la col.liflor i el brècol teníen la capacitat d'impedir la formació de tumors, cosa que ja s'havía experimentat amb animals de laboratori.


Com un acte de reivindicació pel consum de productes realment naturals i ecològics i per la sobirania alimentària, animo a tothom que mai no n'ha fet hort, a que s'animi i provi i experimenti el goig i la llibertat que dona sembrar i conrear alló que serà el teu aliment i la teva medicina. Animo a experimentar amb el planter, a guardar llavors i a intentar sembrar aquélles varietats que s'estàn recuperant, d'aquesta manera encara tenim alguna posibilitat per que les grans corporacions que són les que dominen el sistema, no ens obliguin a menjar aliments extrets de llavors transgèniques amb el conseqüent risc per a la salut i per l'emprobriment de la pagesía, en especial en indrets més vulnerables.

A www.lesrefardes.com tenim unes persones que formen part de la Red de Semillas i trevallen per idear formes de resistencia i defensa per decidir qué menjar, cóm cultivar. Organitzen cursos, xerrades, conferències, textos, fires i són molt recomanables.

Red de Semillas, Resembrando e Intercambiando, www.reddesemillas.info.

Assemblea Pagesa, per una pagesía combativa i un entorn rural viu. www.assembleapagesa.cat


viernes, 10 de junio de 2011

PASTANAGUES, APIS I PEBROTS IN CRESCENDO

Pastanagues









Apis Pebrots






Les plantes de les pastanagues estàn precioses, són una maravella per la vista. Les hem plantat al costat de les cebes ja que totes dues plantes s'ajuden mutuament en el control de les seves plagues.


Els apis tenen una bona mida i d'aquí a poc, enbolicarem el tronc de cada api amb paper marró del que s'utilitza per ficar llegums a granel, d'aquesta manera aconseguirem que el tronc interior quedi blanc i molt tendre per fer amanida d'api.


Les pebroteres marxan molt bé, no paren de fer fulles noves i tenen un color verdós que ja ndica que tenen bona salut. Hem possat pebrots verds italians, pebrots vermells d'escalivar, pebrots del padró, bitxos i caiena.


Les pastanagues les hem sembrat "a boleo", sense tenir en compte la separació entre llavors, d'aquí a uns dies començarem a aclarir les plantes per deixar puesto al seu desenvolupament. Necesiten un reg regular i control de herbes. Les pastanagues es poden sembrar al costat de cebes com ja hem dit però també de puerros, enciams, pessols, tomàquets, ràbans, salvia, romaní o artemisa.


L'api no genera gaire problemes en el seu conreu. Necesita un reg regular, i perque creixi amb força i vigor, hem de tallar els brots exteriors.


Resulta beneficiós en dietas de control de pes; ajuda a l'aparell circulatori, rebaixa el colesterol, és diurètic, elimina toxines del fetge, rebaixa l'àcid úric entre d'altres propietats.


Els pebrots són originaris de Mèxic, Bolivia i Perú. Tenen un aport calòric important, aigüa i fibra, també ajuden en les dietes de control de pes. Tenen més vitamina C que els cítrics, E, A, B1, B2, B3 i B6. Fósfor, Magnesi, potasi, Calç, Àcid fòlic, carotens i beta carotens.


Hi ha un plat bonísim, fàcil, sense greix i molt saludable que és, Bolets amb pebrots:




* En una paella hi posem uns alls tallats i un bitxo picant amb oli d'oliva, i deixem que vagin daurant. Afegim els bolets i la sal i remenem; Quan estiguin a punt els bolets, afegim pebrot vermell escalivat, cinc minuts tot junt i a menjar!!




jueves, 9 de junio de 2011

LES PLANTES CREIXEN I ARRIVEN VISITES...

















Han pasat unes setmanes i amb les pluges d'aquets ultims dies l'hort a experimentat un canvi espectacular. Les enciams lollo rosso i maravella començen a estar a punt de ser agafades per menjar, les cols ja prenen unes formes considerables de creixement i les cebes començen a sortir de la terra. Tot està precios i de moment no podem parlar de plagues, tan sols fa uns dies semblava que el purgó volía fer presencia en les tomaqueres i amb una miqueta d'insecticida natural a base de sabó de potasa, ho hem resolt.


La setmana pasada vàrem rebre la visita de dos veïns del poble, i desprès de mirar tota la feina que havìem fet, ens van explicar algunes cosetes que no tenen cap desperdici, com ara que, a l'hort del costat que porta anys convertit en una selva aprofitada per els animals de la zona, hi ha un pou on fa molts, molts anys, es va trovar el cos d'una dona en forma com agenollada i per la persona que va ser i l'època, era una d'aquelles situacions que es van donar en el període de la guerra civil, però ells no hi van entrar en detall, suposem que per respecte.


També ens van explicar i ensenyar que dins l'hort i al seu voltant hi han més plantes medicinals que podem aprofitar com per exemple la Viola, que creix per tot arreu i no hi ha manera d'aturar-la, encara que ara que tenim la informació més complerta, l'aprofitarem i així serà una manera de mantenir-la a ratlla.


La Viola o Violeta Odorata és una de les primeres plantes que broten a la primavera. Les flors perfumades apareixen sense interrupció desde febrer a maig i es recullen durant aquest periode.


La flor té la propietat d'estovar la tos i fluidificar les secrecions de les vies respiratòries, per tant, facilita l'espectoració; també és lleugerament diurètica i sudorífica. Les fulles tenen uns efectes semblants a les flors i a més estoven i relaxen les parts inflamades. Les flors s'utilitzen en infusió; per les afeccions respiratòries es prenen de dos a quatre tasses al dia. A Homeopatía es recepta la tintura fresca per calmar el dolor de oïde i certes afeccions dels ulls. La seva infusió també serveix en les inflamacions de gola, laringitis, afoníes, etc.


Les mores tenen vitamines A, B1, B2, C, E. Minerals com Potasi, fósfor, ferro, sodi, magnesi, manganes, seleni, zinc, coure, calci. Àcid fòlic i niacina.


Com a propietats curatives podem dir que són altament refrescants, ajuda a les dents, indicades per combatre la diarrea, són diurètiques, ajuda quan hi ha febre alta si prenem suc de mora, són depuratives, eliminen la retenció de líquids, són antisèptiques, són bones per combatre la grip, constipats, tos, constipats intestinals, antidiabètiques, fortifiquen la sang i l'organisme en general. En fí, salut a dojo quan madurin a l'estiu i les fulles també es poden pendre en infusions.


Card Mariano!! Hi ha per tot arreu!! Li diuen l'amic del fetge pels seus beneficis. Pprotegeix de les toxines estimulant el creixement de nous teixits. Protegeix el fetge de substàncies com les drogues, l'alcohol, els fongs verinosos, les medicines de la quimioteràpia i altres substàncies que puguin alterar el fetge.


El card mariano estimula la producció d'una substància anomenada "glutation" que és un desintoxicant de les cèl.lules. Enforteix les membranes exterior de les cèl.lules ajudant al fet que les toxines no penetrin en elles. Té poder antioxidant i lluita contra l'estres oxidatiu que provoquen els radicals lliures. Té beneficis contra la diabetes.Redueix el colesterol. I molt important: he llegit que s'han fet uns estudis relacionant els beneficis del Card Mariano i el càncer de pròstata i sembla ser que el resultat del estudi indica que el Card pot detenir in vitro el desenvolupament de cèl.lules cancerígenes.


Amb els fruits que són aquestes vistoses flors i les seves llavors es fan les infusions i les decoccions.


Aquets veïns també ens van explicar que amb les soques dels canyars, tallades a trossos, queden visibles parts blanques, tendres i amb un suc blanquinós. Antigament, les dones en aquest poble, bullien aquestes parts amb aigua i el suc resultant el preníen per retirar la llet de les mamelles i deixar d'amamantar als nadons. Resulta tan gratificant baixar a l'hort...n'estem aprenent de tot...




































































































































domingo, 15 de mayo de 2011

EL LUXE DE LES PLANTES MEDICINALS








A més d'ajudar-nos amb el control de les plagues, les plantes medicinals que hem plantat ens serviràn per complementar la farmaciola natural de casa.

El romaní d'olor potent i penetrant té propietats analgèsiques, antiimflamatories, antiespasmòdiques, digestives, hepatoprotectores, antisèptiques i tònic estimulant. Està indicat en digestions pesades, dolors de cap, dolors menstruals, reumàtics, lumbàlgies, astenia, falta d'energía, dermatitis seborreica i caiguda de cabell.



L'espígol, és ideal per tenir un somni tranquil i sense interrupcions. Aplicada externament, en banys o locions, relaxa, alivia el dolor d'oïdes i accelera la cicatrització de ferides.

Amb dos tasses diaries de infusió n'hi ha prou per mantenir un bon estat de relax.

Per les persones que vulguin eliminar la mala olor dels peus, poden fer un bany d'aigua calenta amb infusió d'espígol i esbarzer.

I, com no podía deixar de recordar, és tot un luxe recuperar la cultura de recollir espígol per fer bossetes d'olor pels armaris, deixant aquell aroma entre les nostres robes, un aroma natural i sense químics.



La Salvia és d'aquelles plantes que semblen que serveixen per tot, com diu una dita italiana del segle XIII: "¿De qué podrá morir un hombre que tiene salvia en su huerto?"

Té propietats estrogèniques, antisudorals, antiespasmòdiques, digestives, carminatives, tòniques, hipoglucemiants.

La salvia és un remei molt útill com a estimulant hormonal en periode menopaúsic, alivia simtomes d'excès de suor o sofocs nocturns, així com estats de astenia i debilitat. Resulta també eficaç en menstruacions irregulars, doloroses.


La kalanchoe pinnata, la gastonis-bonnieri i la kalanchoe daigremontiana són plantes que actúen de forma global dins el cos i el seu espectre és ampli.En medicina tradicional s'utilitza per tractar:

lesions i malalties relacionades amb danys cel.lulars com ara el càncer;

ferides profundes i grangenades;

infeccions, cremadures;

tumors i abcesos;

reumatisme;inflamacions;hipertensió;diarrees;esquizofrenia, crisi de pànic i pors.

S'utilitzen principalment les fulles que tenen un gust acidulat. Es poden pendre en amanida o infusió.



El poder reparador i dermoprotector de l'aloe és ben conegut. Té propietats antiinflamatòries, laxants, purgants i dermoprotectores.

Està indicat per a pells irritades o envellides, per llagues, esgarrapades, cremadures lleus, despigmentació, picadures d'insectes, acné i genives sagnants.


Les plantes poden ser medicinals, tòxiques o ambdues coses alhora, depén de la dosi. El secret resideix en els seus principis actius, on es concentra tot el seu potencial curatiu.







FESTIVAL DE TOMAQUERES...



















Aquesta setmana ens hem dedicat a plantar les tomaqueres. Ens hem tornat una mica boixos i hem posat unes quantes varietats, ja veurem qué passa si surten tots

Hem posat la varietat Montserrat, també li diuen tomàquet de rosa, té molt espai buit i s'utilitza per farcir.

Tomàquet Cherrie, molt petit per guarnir le amanides o per fer broxetes.També la varietat d'amanida que li diuen de LLeida, però té un nom comercial que esbrinaré.El tomàquet de pera, és ideal per fer conserves ja que és molt carnós i útil per fer salses i gaspatxos. Per últim, hem possat tomàquets de penjar, per fer pa amb tomàquet durant tot l'hivern.


La tomaquera és originària de Sudamèrica. Es creu que el seu nom ve de "tomatl" paraula azteca.Els espanyols van introduir la planta a Europa al segle XVI i esdevé una de les hortalitzes més preuades i consumides.


És important fer la poda de les tiges que surtiràn en le axiles de les branques cada deu dies, amb una tissora ben afilada i evitar malalties en la planta.


I en acabar aquesta feina de plantar tomaqueres i possar les canyes, hem pogut collir el primer enciam, ceba tendra i rabanet per l'amanida del sopar. Quin plaer i quin gust!! Sortint de l'hort, de camí ja cap a casa, hem completat de les vores del camí, fulles de dent de lleó i bulb de fonoll. Més medicinal, impossible!!