Tinc una Pasiflora

Aquesta primavera he començat a cuidar aquesta planta amb aquestes flors tan boniques. És una pasiflora o Flor de la passió.

Realment és una flor espectacular; la seva original perfecció en formes i colors la fan especial, tant es així que des de que la tinc a la terrassa es visitada per multitud d'insectes de tota mena i allà han creat entre tots un espai singular.

La pasiflora és medicinal, s'utilitza en transtorns de la son, també per tractar problemes de nerviosisme, ansietat, estrés, etc. a més té propietats per millorar la hipertensió.

Es recolecten les fulles i les flors durant la primavera i s'asequen a l'ombra, i poder gaudir de bones infusions i treballar la calma.

Us animo a cuidar una pasiflora, és una delicia per als sentits.

Ampliem l'aviram de casa

Aquesta primavera a més de les gallines i els pollastres, hem posat uns galls dindi i a veure cóm arriven al Nadal. No sembla difícil la seva criança, comparteixen pastures amb la resta d'animals i s'els hi veu molt contents.
Ens fa molta il.lussió...L'autosuficiència cada dia arriva més lluny...

Engegant l'hort,

Tornem de nou a engegar l'hort i aquest any molt contents perque no fa tanta calor ni tanta sequera. El río i la seva riba estàn preciosos, ple de plantas de tota mena, al voltant ha crescut quantitat de plantetes de timó i d'espígol que l'any passat no hi eren.
Avui hem plantat mongeteres i també enciams meravella, apits i pebrots d'escalivar, a veure si ens lliurem de l'aranya roja que l'anterior temporada no em va permetre tastar les mongetes malgrat d'utilitzar el sabó de potasa.
Estem agafant carxofes tendríssimes i les aromàtiques han sobreviscut a l'hivern de les Garrigues!!
En fí, ara toca descansar i  veure si puc portar aquesta temporada el bloc al día i no acumular així la feina.
Fins aviat!!

El meu aviram de casa

Una de les satisfaccions més grans que tinc és poder criar gallinas de corral com les de tota la vida.
Surten i caminen al seu aire, pican un bitxet aquí, herbes per allà, banyant-se en la sorra i prenen el sol i l'aire tot el temps que desitgen. Mengen cereals, restes de l'hort i de casa i un ranxo diari amb pela bullida de patates, cebes, pa dur i closca de ou per aportar calç. I del sabor dels ous, que us tinc que dir que no pogueu imaginar.....hummmm

I els meus pollastres,

Conserva de Pesto

Conserva de bitxo picant

Conserves de tomàquet natural i fregit

Tomàquet Gordon de Murcia

Tomàquet Valencià a Lleida

Quin estiu! Amb tantes onades de calor i gens ni mica de pluja, les plantes s'han resentit força fins al punt que a casi tothom se li han secat les tomaqueres i la cantitat de fruits no ha estat com altres temporades. Tot i aixó, encara hem tingut la fortuna d'agafar prou quilos com per degustar cada dia bones amanides i fer conserva fins la primavera.

Aquest any hem introduït plantes de tomàquet valencià perque em porta records de la infantesa; tomàquets irregulars, hi han mascles i femelles, lletjos i bonics, però tots ells tenen un aroma i una dolçor increíble, carnosos i molt sucosos.

També hem possat tomàquet Gordón de Murcia, una varietat que quan era una nena es venía a totes les botigues del meu poble al costat del tomàquets dels pagesos locals. El Gordón és una varietat que pesa entre 300 gr i 550 gr cadasqú, una pasada!, dolç, carnós i excel.lent de gust. I he tornat a degustar el sabor de sempre, el de veritable tomàquet, sense meynsprear els tomàquets de Lleida que hem possat, el buit centenari d'una familia de Cervià, el de pera i els cherry.

La resta de plantes van donant però no com hauríen d'haver produït, però com ja he dit, la sequera, les onades de calor, han provocat molt d'estrès.

Les feines de l'hort em desborden........

Des de el mes de maig no n'havia pogut escriure res respecte a la marxa de l'hort d'aquesta temporada. La feina em desborda...afortunadament...

He plantat més quantitats que l'any passat i aixó suposa més feina i més temps de dedicació però la veritat és, que compensa. Cebes de Figueres, bona collita amb un aspecte més que saludable; enciams Maravella extraordinàries; naps sabrossísms, de l'invernacle ecològic LLAVORATORI, projecte vinculat a l'ecoxarxa de LLeida; ara estem agafant bitxos picants i pebrots del Padró amb abundància, albergínies llargues i d'Almagro, una varietat autòctona de Castella-La Manxa que és menuda i es fa encurtida, adient pels aperitius amb cervesseta. Tot el demés resta madurant i creixent.

Podríem dir que aquest any tampoc patim plagues a excepció de l'aranya roja que em va fer malbé les plantes de mongetes del cuc i no les vem poder salvar. En canvi, no han passat a la resta de cultius.

En el nostre camí cap a l'Autosuficiència hem après molíssimes coses que estem posant en pràctica i que aviat comentaré aquí amb la finalitat d'animar a totes aquélles de vosaltres que us  plantegeu fer canvis en la vostra vida, canvis pràctis que donin un altre sentit al dia a dia.

Fins aviat!!

Alls de Pedronyeres,

Em feia molta il.lussió plantar aquests alls amb denominació d'origen. Aquesta protecció en la denominació d'origen de l'All Morat de Les Pedronyeres neix per expandir el prestigi arreu del món d'aquest all obtingut a la zona protegida que componen els 227  pobles de Conca, Albacete, Ciutat Real i Toledo. També és tracta de fomentar la investigació al voltant de la historia i les propietats d'aquest all. Des de el Consell Regulador es tractar de donar tota la informació possible ja que el consumidor desconeix que hi ha frau quan en molts comerços es demana all morat de Pedronyeres i se li ven un all que no es.

Espinacs,

Fa setmanes els espinacs estaven així, tot i que ara han crecut un munt!

Jo planto, Tú plantes, Ella planta...

A mitjans d'abril vaig possar unes cols, enciams i cebes i caramb! si ja estem a mitjans de maig i no he pogut ni tan sols escriure res al blog, en canvi ja m'he cruspit alguns enciams!

Per vosaltres, de tot cor,

Mongetes del cuc,

ravanets,

tomata buida, puerros, carbassons,

Preparant el planter,

Ja ha arrivat el moment de preparar el planter i el bancal,

UN HIVERN QUE NO ARRIVA....

El que entenem per hivern, no arriva. El canvi climàtic segueix el seu curs i tenim unes tempertaures màximes de mitjana de 15 graus i les pluges brillen per la seva absencia.

Hem passat la tardor fent melmelades, coca dolça i salada, madalenes i rosquilles però hem pogut recollir col-i-flors i bròquils, puerros i fonolls que no ens ha calgut regar ja que, encara que no ha plogut, la humitat, la boira i la rosada mantenen el sòl humid. Una maravella!

Com bons recicladors, ens estem autoconstruïnt un parell de galliners amb palets: en un, cap al febrer o març possarem les gallines ponedores i a l'altre, pollastres. A veure qué tal s'ens donen aquestes tasques que, en tot cas, seran divertides i profitoses.

També hi ha temps per fer petites feines com ara recuperar una llengua de terra on pensem possar panís, melons, síndries, carbasses i carbassons. La feina ha estat feixuga ja que hi havíen moltes pedres que amb molta paciència hem hagut de treure i portar-les per fer un limit. La veritat és que ha valgut la pena l'esforç. Ha sortit un bon trosset aprofitable que ja hem abonat per preparar-lo.

També ha hagut temps per fer l'experiment de reproduïr arbres per esqueixos. No sabem si ens ensurtirem però per intentar-lo que no quedi. Vem fer una sortida molt xula pel río i vem agafar dels horts que fa anys que ningú els treballa, esqueixos de noguera, d'atmetller, olivera, codony, mangraner, figuera i algún més que no recordo. En alguns, a més de seguir segons els manuals la forma de tallar els esqueixos, vem ficar llenties al terre del testo per ajudar al esqueix a desenvolupar les arrels. Aquest és un sistema que es feia servir abans quan no existíen les hormones d'arrelament. Els llegums complían aquesta funció. D'altres esqueixos hem posat d'aquestes hormones tot i que no considero que aixó sigui ecològic, però confeso que desprès de la caminata, la recollida de les branques i demés, no volía perdre l' oportunitat de almeyns tenir ni que sigui un resultat. Ara els tinc tots a hivernacle, amb bona llum i temperatura adequada. De fet l'hivernacle és una part de casa on hi ha un bon finestral i la temperatura resulta ideal, ja que les pedres naturals de las parets amb un gruix de 50 ó 60 cm. fan també la seva funció.

No hem parat de llegir llibres d'autosuficiència, cultiu ecològic i cuidado d'aviram per autoconsum, tot plegat ha estat molt gratificant. I no perdo l'esperança que arrivi el fred i sobretot pluges, pluges sis plau!