Quin estiu! Amb tantes onades de calor i gens ni mica de pluja, les plantes s'han resentit força fins al punt que a casi tothom se li han secat les tomaqueres i la cantitat de fruits no ha estat com altres temporades. Tot i aixó, encara hem tingut la fortuna d'agafar prou quilos com per degustar cada dia bones amanides i fer conserva fins la primavera.

Aquest any hem introduït plantes de tomàquet valencià perque em porta records de la infantesa; tomàquets irregulars, hi han mascles i femelles, lletjos i bonics, però tots ells tenen un aroma i una dolçor increíble, carnosos i molt sucosos.

També hem possat tomàquet Gordón de Murcia, una varietat que quan era una nena es venía a totes les botigues del meu poble al costat del tomàquets dels pagesos locals. El Gordón és una varietat que pesa entre 300 gr i 550 gr cadasqú, una pasada!, dolç, carnós i excel.lent de gust. I he tornat a degustar el sabor de sempre, el de veritable tomàquet, sense meynsprear els tomàquets de Lleida que hem possat, el buit centenari d'una familia de Cervià, el de pera i els cherry.

La resta de plantes van donant però no com hauríen d'haver produït, però com ja he dit, la sequera, les onades de calor, han provocat molt d'estrès.