LA SAVIESSA D'EN RAMON "EL CANTONERA"

Estem coneixent a un veí i pagès del poble, en Ramón. Ell és com un llibre ple de saviessa en lo referent a l'hort, les llavors, els conills, el temps, la conservació dels productes...em quedo alucinada de tot el que sap i amb la parsimonia que ho explica, amb tota la calma del món, sense presa.Diu que a l'hort s'ha de fer tot amb dosis de paciència, amb carinyo i amb bona voluntat, i és clar, aquí coincideixo totalment.

En Ramón li calculo al voltant dels 80 anys encara que no ho sembla. És un home fort, musculós i no para de fer coses: prepara el seu planter, elabora el pinso que complementarà la dieta dels seus conills, lliga els alls en ristres, recull l'atmella i es prepara uns àpats de tross saludables i econòmics. M'ha explicat una recepta barata, sencilla i nutritiva: Arengada amb suc.

Es torra una llesca de pa i es possa al fons del plat; desprès a la brassa és possa volta i volta l'arengada i es col.loca damunt el pa, un cop neta; desprès es possa caldo de verdures bullint per sobre i complementa amb una amanida i llestos!!

Avui en Ramón, em diu que al setembre agafa les cebes petites que guarda al rebost i les fa un tall pel llarg, sense que arrivi a la mitad de la ceba, i les planta. Durant la tardor i l'hivern rebreràn tota l'humitat necessària per germinar de nou i tenir un bancal de cebes a la primavera que no haurà de regar i gairebé no li hauràn donat gaire feina. És fantàstic!

En Ramón no compra planter, ell té el seu propi banc de llavors des de fa...pot ser les llavors són les mateixes varietats que conrees el seu pare.Podem dir que ell porta a terme la Sobirania Alimentària, decidint quines varietats planta i quines s'amolden al territori, i aixó li dona una riquessa i un valor extraordinari i sobre tot li dona poder. El poder de decidir qué menja.

Persones com Ramón són els ùltims mohicans i si no prenem consciència i ganes per apendre aquesta saviessa, es perderàn definitivament unes maneres de fer que pasaràn als museos en algún apartat d'usos i costums.

UNA AVENTURA: CONREAN MELONS...

No m'he pogut resistir la tentació de comprar planter de melons i he passat tot el dissabte preparant el lloc on havíen de crèixer fins a l'estiu. Ha estat una faena dura, però espero i desitjo que surtin les fruites. He fet uns forats a terra d'uns 20 cm, ben abonats i he col.locat les plantes, fent una regada important. La setmana que ve, possaré un xic de sofre per evitar fongs i a veure com es desenvolupa la cosa, ja que els vull fer de secà.

Sembla ser que el seu origen és a l'Iràn i es va extendre cap a l'Egipte.Les referències d'aquesta fruita que fan els egipcis, daten del 2400 abans de Crist.Els gregs i els romans ho van fer popular per la Mediterrànea. Els navegants dels segles XVI i XVII ho van extendre per Amèrica, on va trovar indrets molt adequats pel que fa al clima.

El meló té beta-carotens i és molt antioxidant.Aporta magnesi, calci i potasi i resulta un gran fruit refrescant.

Mentre feia la tasca de preparar el terreny, em venía a la memoria alguns estius de la infantesa passats a La Manxa que és la terra per excelència d'aquest fruit, on tota la mainada pasavem les hores més caluroses menjant meló refrescat en galledas d'aigua del pou...quin records...el suc del meló queia pels costats de la boca fent una riera imparable i enganxosa d'aquest líquid tant dolç... i si ens embrutàvem no passaba res, et ficàven a un llibrell d'alumini molt gran i llesta!!

I entre aquest records capto un so molt graciós i que també em transporta a una altra època...quines coses...un ocell de cucut esbojarrat que no para i resulta còmic fins i tot però al cap de quart d'hora deixa en sec el seu festival i just s'aixeca brisa: doncs vènen uns núvols molt grisos que amenacen pluja. Quantes coses per apendre al tirar un hort endevant!!!

EL PLANTER DE LA VIDA...

He anat al mercat dels pagesos a buscar planter i ostres!! ja hi havía gairebé de tot. Cebes, cols, rabans, pebroteres, melons, sindries, apis, bledes, guindilles, padrons, tomaqueres, albergínies, julivert, alfàbrega, romaní, timó, menta, espígol.....

De cebes vaig trovar de Figueres i Valenciana i plantaré de les dues. És curiós perque se li atribueixen a aquest bulb, propietats tòniques, diürètiques, digestives i estimulants.Es creu que redueix el colesterol i té un bon grapat de vitamines: C, A1, B2, albúmina, flúor, sofre, calci i altres sals minerals.

Es poden fer conserva en vinagre, és molt fàcil de fer i dóna molt gustet el seu tast.

La ceba és un d'aquells productes originaris d'Amèrica que va portar aquell que li diuen Colon.

I les pastanagues? van arrivar des de el nord d'Àfrica a l'època del domini musulmà.A l'Afganistàn es conreen diverses clases d'aquesta arrel, i els experts creuen que pot ser originària d'aquesta zona. Respecte a les seves propietats, conté molta aigua, minerals, vitamina E, pro-vitamina A, betacarotens, folats, B3, potasi, fósfor, magnesi i calci.

Les cols, ja a l'època de la dominació romana pel Mare Nostrum la feien servir com medicina per les molèsties intestinals i pulmonars. Hi han moltes varietats com ara la verd arrissada, lombarda, de brusel.les, coliflor, bròquil, i en té un alt contingut d'aigua a la seva composició i vitamines C, A, B9, E, K. Minerals com el potasi, sofre, fòsfor, calci, ferro i magnesi. O sigui, cóctel a tope per no enmalaltir.

En fí, planto tot el que he comprat, faig la regadeta i em tiro a terra per descansar i contemplar la meva aportació a la Vida i imagino que diferent sería tot si cada familia poguès disposar d'un tross per alimentar-se, decidint quines varietats planten, compartint sabiesa, i desfer-nos per fí d'aquesta etiqueta imposada de "consumidor compulsiu i ferotge". Imagino el planeta ple d'horts exuberants, de famílies amb alegría a la cara, de nens plens de ronya i terra menjan una pastanaga sucosa i dolça, de padrines fent cistells per la collita i espardenyes per anar a l'hort....imagino als padrins buscant les millors branques per fer uns bastóns i montar un ball...imagino que podem disposar d'un tross cadasqú, que no hi han llavors transgèniques, que no hi han Monsanto's, Cargill's, Dupont's, fundacions Bill Gates ni Fundacions Rockefellers ni Rothchild's...imagino una Vida més simple però amb més riquesa humana on tots aprenem de tots... De sobte, un so que abans no l'havia escoltat tan especial, una brisa, ara aire més fort...és una negra tempesta...corro cames ajudeu-me però és massa tard. Plou tan fort que abans de soritr de l'hort estic totalment xopa i no m'importa, m'agrada, i em deixo mullar perque jo també vull la pluja per Crèixer....

EL BANCAL NET. I ARA?

El bancal està net! Ara tocar cavar. Trobem molts descomponedors que els col.locarem en una compostadora amb la brossa de casa. Ells faràn una bona feina i ens proporcionaràn un humus de qualitat i sense que costi diners. Hi ha un pagès que ens ha vist tan il.lusionats, que ens ha donat un dipòsit per l'aigua. Ell ja no el fa servir.

Mentrestant, no encetem converses. Ens deixem portar pel so de la brisa entre els arbres de la ribera, i tots els càntics dels diferents tipus d'ocells que hi són allà amb nosaltres. Aquesta hauría de ser una altra lliçó: apendre a distingir els ocells pels seus xiulets. Hi ha al bancal, una zona ideal per plantar aromàtiques i així ens ajudaràn a regular les plagues; també posarem bulbs de gladiols i dàlies amb colors cirdaners, per atreure els insectes que són beneficiosos i que s'alimenten d'ous i larves de paràsits.

Aquesta feina manual del tross, en realitat és més dura del que sembla. Peró em sento satisfeta de ser capaç de fer-la i imagino cóm sería aquesta ribera fa molts anys, cuan tots els veïns treballaven aquí l'hort: l'ajuda mútua segurament, el xivarri de la mainada fent un bany als tolls d'aigua que fa el riu, i els grans compartint un porró de vi...casi els puc escoltar.

Em concentro en el canyar i com un samurai, matxet en mà, el meu company talla que talla totes les canyes, que jo vaig apilant en un raconet contra el mur de pedra, per cuan planti les tomaqueres.

Mentres tant, recordo les informacions que persones estimades m'han donat sobre la rotació dels cultius per evitar fongs i plagues, l'acolxat per controlar les herbes i estalviar aigua, els cultius mixtes on s'ajuden unes espècies a les altres...i fins i tot el que he llegit sobre Masanobu Fukuoka: no llaurar, no utilitzar fertilitzants, no eliminar les males herbes, no utilitzar herbicides...

Com que hi ha espai al bancal i n'hi han moltes canyes, hem pensat de fer un vàter sec i així les deixalles humanes tornen a terra per convertir-se en compost i donar vida de nou, tancant i obrint un nou cicle. Estic convençuda que tots els nens de primària hauríen de fer les classes de Medi Natural precisament a l'ídem, i ben segur que tot alló experimentat i après, ja mai es podría oblidar.

UN SOMNI...UN PROJECTE...

Desprès d'uns anys d'haver sortit d'una gran ciutat com es Barcelona i arrivar a un poble del Segrià, petit, de pagès, tranquil, silenciós, relaxant...desprès d'haver començat un aprenentatge en el consum d'aliments ecològics, de valorar com cal el treball dur del tross, em trasllado a un poble garrigenc encara molt més tranquil, molt més bonic, amb una riquesa paisatgistica increíble, uns habitants acollidors, hospitalaris i d'una riquesa humana per a mí sense precedents, doncs, desprès de tot aixó, em llenço a donar-li més sentit a la meva vida aquí i decideixo juntament amb el meu company de trinxeres, tirar endevant la recuperació d'un hort, situat a la rivera del rio, que fa uns catorze anys que dorm, protegint la terra, els insectes, els microorganismes, en definitiva, generant Vida sota els nostres peus.
El bancal, com ho diría, desprès d'aquets anys és com una selva que costa imaginar cóm és de gran i cuants díes ens portarà netegar, donat que no utilitzarem maquinària. Però no hi ha res que ens pugui aturar, la decisió està pressa.
Començem sense remei a desbroçar la selva, la il.lussió fa que no vingui el cansament i desprès de dos díes, trovem que hi ha un pou a ran de terre. Quina passada!!! N'hi ha un canyar inmens, aixó ens facilitarà alguna feina! I desprès de la neteja, trovem el rio amb un aigua neta, transparent i uns rocs increíbles que ens dona la sensació de ser en un lloc diferent, molt Zen.
De moment és una experiència que ens omple, i que ens fa sentir-nos un element més de l'entorn.